7:48 | 0 Comments

Comunicat d’aixecament de l’acampada al BBVA de Manlleu - PAH d’Osona
Després de 110 dies aixequem l’acampada que la PAH d’Osona portàvem a terme, des del passat 16 de juny, davant l’oficina del BBVA de la Plaça Fra Bernadí de Manlleu. Ho fem en el moment precís en el qual les famílies afectades en solidaritat amb les quals es va iniciar l’acampada han aconseguit per escrit unes solucions que han considerat viables en un doble sentit: que els garantia el dret a l’habitatge; que els permetia una segona oportunitat. Les famílies han signat l’acceptació de l’acord proposat pel banc.

Resulta impossible, en unes poques línies, resumir tot allò viscut durant els tres mesos i mig que ha durat l’acampada. En destaquem la satisfacció d’haver generat un espai de solidaritat, de reivindicació d’un dret fonamental i de transformació social davant la injustícia.

Marxem amb un punt de preocupació. Hem pres encara més consciència del poder creixent d’aquest entramat d’interessos creuats entre elits polítiques i econòmiques, cada cop més allunyats de les persones i de les seves necessitats. Fem, així mateix, una nova crida per tal que les persones deixin de treballar amb els grans bancs per les seves pràctiques antisocials i, concretament, amb el BBVA, tot reivindicant el paper de la banca ètica com a alternativa existent.

Fem extensiva la preocupació a la connivència de les elits polítiques de l’estat i del govern autonòmic i al paper d’Ofideute que, com a servei públic d’intermediació hipotecària hauria de defensar els drets de les persones i que, contràriament, amb la seva actitud de suposada neutralitat, en una situació de desequilibri tan gran davant la llei, acaba afavorint claríssimament els interessos de la banca.

Tenim clar que, davant d’això, només la solidaritat i la desobediència ens permetran construir una societat més justa i igualitària.

Marxem satisfets, doncs, perquè malgrat el poder d’aquesta multinacional financera que és el BBVA, s’ha demostrat que la mobilització dóna fruits. No s’ha aconseguit la totalitat d’allò que es demanava, però sense cap mena de dubte, s’ha aconseguit moltíssim més del que hauria estat possible mantenint-nos amb els braços creuats.

Marxem esperançades perquè aquests 110 dies no hauran servit només per els casos que es reivindicaven en aquesta acció, sinó que contribuiran, de ben segur, a facilitar la solució dels casos que aniran sorgint en el futur, tant de persones afectades pel BBVA, com per la resta d’entitats financeres; perquè aquesta acció haurà contribuït a un canvi de la llei hipotecària que és urgent i necessari; perquè, a més, aquests 110 dies hauran estat un temps d’aprenentatge per a totes les persones que hem format part de l’acampada que ens permetrà plantar cara als bancs i, quan el problema de les hipoteques estigui resolt, plantar cara a les noves injustícies que, malauradament, puguin sorgir en el futur.

Marxem, per sobre de tot, agraïdes i agraïts. Primer de tot, perquè som conscients que les persones que hem participat a l’acampada de Manlleu no som un grup aïllat, sinó que recollim tot el bagatge de la resta de PAH que des de fa 5 anys estan lluitant contra una llei hipotecària injusta. Agraïdes per la solidaritat, doncs, dels milers d’activistes que conformen aquest moviment. Agraïts, també, amb les veïnes i veïns de Manlleu pel seu suport anímic i material, la seva companyia i la seva comprensió. Agraïdes a l’Ajuntament de Manlleu per no posar entrebancs a l’acampada i facilitar-nos en tot moment l’accés als serveis públics de la plaça. Agraïts amb aquest i altres ajuntaments que han aprovat mocions de suport i amb els 56 diputats del Parlament de Catalunya que van donar, també, suport a l’acampada. Agraïts amb tots els artistes, mitjans locals, activistes, entitats i col·lectius que s’han solidaritzat amb la reivindicació i que enumerem a continuació:

Ressaka Ska, Guida Sellarès, Guillem Roma, Dani Rifà, Martí Belmondo (Jose Medialdea), L'home Trencat (Guillem Rigol), Teatre de l'Oprimit, Tai-a-Treros, Daniel de la PAH (Dani Piedrafita), Fausto Gramola, Guillem Ramisa, Marc August, Jaume Barri, Cineclub Vic, Tòxic Sons, Joan Usart, Roger Usart, K-100, Salvador Giralt, Lluís Planes, grup de Swing, Balls de salsa, Santi Eizaguirre, Els Pets, Cesck Freixas, Orquestra Maravella, Melgamah, Anna Solans, Gerard Gómez, Edgar Vila, Roser Iborra, Rou Sànchez, Montse Llorens, Mima Parris, Sergi Oliva, labarraca2.0, Pei Iborra, Festival de Curtmetratges de Manlleu, PAH Catalanes, Grup de Defensa del Ter (GDT), Casal Boira Baixa, Sindicat SEPC, AVV barri de l'Erm, AVV barri Vilamirosa, La Xinxa, La Sequoia, FETS, CUP d’Osona, ICV-Verds d’Osona, CCOO Osona, Procés Constituent d’Osona, Arcadi Oliveras, David Fernandez, Isabel Vallet, Laura Massana, Dolors Camats, Pepe Álvarez, El 9 Nou, Osona.com, Diari de Manlleu, El Ter, Radio Manlleu, Radio Vic, El Vigatà, La Directa, El Punt Avui, Diari Ara , Ràdio Contrabanda, RadioKras i a la resta de mitjans de comunicació que en algun moment puguin haver informat sobre l’acampada.


Manlleu, 3 d’octubre de 2014

BOICOT AL BBVA? Sí, Sí i Sí!

23:20 | 0 Comments



I ja en van 54. Aquests són els dies que la PAH Osona porta acampada davant de la seu del BBVA de la Plaça Fra Bernadí de Manlleu. Des de llavors, ha plogut molt! (metafòrica i literalment parlant); tanmateix no el suficient perquè el banc es digni a rebre’ns, de moment. Ja saben, aquesta protesta és local i està emmarcada en la resolució (recordem que no demanem privilegis sinó l’aplicació de codis, reglaments i un xic de justícia social) dels casos de 5 famílies d’Osona. El problema, però, és global. La voràgine especulativa iniciada durant els anys de la ja coneguda, famosa i citada “bombolla immobiliària” ens ha conduït fins aquí. Atur, pobresa, desnonaments i dolor. Molt dolor. Ara, des de la PAH Osona,  fem un pas més. Agafem el “toro per les banyes”, que diuen, i ens llancem en una campanya de boicot al banc. De motius, n’anem servits!
Entenem que un banc no és un amic. Tot i que en algun moment la ciutadania hi va festejar, el banc és un negoci. Ara bé, en aquest negoci tot s’hi val? Sembla ser que sí. Vegem-ne alguns exemples:
1. Durant el període 2009 – 2013 el grup BBVA ha sigut propietari de bons, accions i fons d’inversió en 14 empreses armamentístiques espanyoles i estrangeres per un valor de més de 31 milions d’euros. La dada, tot i ser escandalosa i vergonyosa, pot consultar-se fàcilment fent una breu recerca a la xarxa. Això no és tot. N’hi ha més.
2. Des del 2005 i fins al 2013 el grup BBVA (aquest banc que gasta milers d’euros en fer creure a la gent que és socialment responsable i que està compromès amb el benestar de la societat) ha concedit crèdits a 13 multinacionals armamentístiques per valor de més de 2 mil milions d’€. Si, heu escoltat bé. Més de dos mil milions d’euros. Esgarrifós, oi? Però això no és tot.
3. El grup BBVA té participacions accionarials significatives, altrament dit, és un dels propietaris d’empreses d’armament. Seria el cas, entre d’altres, de la multinacional Indra i tot el conglomerat  d’empreses que d’ella se’n deriven.
Heus aquí, doncs, una petita mostra. La punta de l’iceberg. La cirereta del pastís. Però n’hi ha més. Molt més: extracció i saqueig de recursos naturals i energètics a diverses parts del món, finançament de governs dictatorials, vinculacions amb grups paramilitars a Colòmbia, etc.). I molts es preguntaran, com poden fer tot això? Doncs gràcies a nosaltres. Bé, als nostres diners. Si, és així. Podem ignorar-ho o fer veure que no ho sabem però des del moment en que un cèntim d’euro nostre es diposita en un compte del BBVA, aquest, ens agradi o no, passa a formar part dels actius del banc i aquest, com hem vist, ja sabem per a que els utilitza.
I  tot sovint ens preguntem,  pot una persona de a peu, pacífica i solidària col·laborar, indirectament i sense saber-ho moltes vegades, en aquest negoci brut,malvat, pervers, assassí i tacat de sang. De la resposta no en tenim cap dubte, segur que no. És aquí, doncs, quan anem més enllà de la xacra dels desnonaments del patiment de deixar a la gent sense casa i  se’ns ajunta i uneix el dolor de milions de persones víctimes indirectes dels negocis del BBVA.  I  és en aquest moment quant quelcom de dins del cos, de l’anima, surt i diu: per aquí no hi passem. I en aquest punt estem. Proposant una campanya de boicot. De boicot al BBVA, per desnonar, per assetjar, per assassinar.
Animem, doncs, a tota la ciutadania compromesa i solidària, que sabem que n’és molta a que se sumi a la campanya de boicot. I com ho pot fer? Senzill. Entri un dia a l’oficina, dirigeixi’s a finestreta i sense por, sense vergonya (vostè no és culpable de res) i amb fermesa digui: no vull ser més client d’aquest banc. No vull col·laborar en els seus negocis tacats de sang. Cancel·li tots els  comptes (o domiciliacions, o fons de pensions, o…). Als blocs de la PAH d’Osona (drethabitatge.blogspot.com) i de la campanya de Boicot al BBVA (boicotbbva.blogspot.com) podeu trobar materials informatius de la campanya i una carta model que us pot servir, modificant-hi les vostres dades, per presentar al banc i demanar la cancel·lació del vostre compte. Creieu-nos, és possible. Entre tots i totes, sí que es pot!

Campanya de Boicot al BBVA

20:49 | 1 Comments

Davant la negativa del BBVA de donar una resposta als casos que han motivat l'acampada davant l'oficina de la Plaça Fra Bernadí de Manlleu, des de la PAH d'Osona s'inicia una campanya de boicot al BBVA.

Tenim clar que l'actitud del banc en relació a l'acampada és només el desencadenant d'aquesta campanya. Els motius per fer-la són moltíssims: responsabilitat en la bombolla immobiliària, tracte a les persones afectades, finançament d'empreses relacionades amb la indústria armamentística, participació en l'economia especulativa...

Tots els documents de la campanya els podeu trobar a la part superior de la barra lateral dreta d'aquest blog. Aquests documents són:
  • Cartell de campanya: Cartell en format pdf per fer difusió de la campanya de boicot al BBVA
  • Carta model per cancel·lació de comptes: Podeu utilitzar aquesta carta com a plantilla tot adaptant-la amb el vostre nom, DNI i la informació dels comptes que voleu donar de baixa. Per baixar-la, un cop clicat l'enllaç accedireu aun document compartit amb el text. Llavors heu d'anar a: fitxer/baixa com a/document de microsoft word (.docx) o format Opendocument (.odt) depenent del programa que utilitzeu per editar. A banda dels motius que surten a la plantilla per defecte, podeu afegir-n'hi de nous o modificar els existents. (Es prega que informeu de l'entrega a drethabitatge@gmail.com per poder fer seguiment de l'abast de la campanya).
  • Fulletó de suport a l'acampada: Si no voleu tancar els vostres comptes del BBVA o no en sou clients, però voleu donar suport a la campanya, podeu descarregar-vos aquesta carta i portar-la peresonalment a l'oficina del BBVA més propera. Podeu portar-ne tantes còpies com vulgueu, tants dies com us vagi bé, a totes les oficines que pugueu. Com major sigui la insistència en la demanda, més possibilitats tenim que el banc accedeixi a solucionar els casos de les persones afectades.
  • Fulletó informatiu: On s'expliquen els motius i les alternatives.
  • Fulletó per a fer còpies: El mateix document però amb 3 fulletons per pàgina. En podeu fer còpies a dues cares i distribuir-les.
  • Dossier formatiu: Aquest document es penjarà properament. S'hi desenvolupen les dades presents al fulletó informatiu però de forma molt més extensa i amb més referències a les fonts.

Diari d'acampada - BBVA Manlleu, 30 de juny de 2014

5:51 | 0 Comments

Estimat diari d'acampada. 15 dies, dues setmanes senceres!!!

 Avui volia parlar d'alguns aspectes de l'acampada que fa dies que em volten pel cap i que, penso, són molt presents en totes les persones que hi mantenim un cert compromís: els canvis que experimentem a nivell personal i col·lectiu; les relacions que es van teixint i que tenen tant i tant a veure amb la solidaritat que es genera dins del grup; l'augment del debat al voltant dels motius de fons que ens porten aquí i que, més enllà dels casos particulars, apunten a la vulneració de drets, a la necessitat de transformar una societat excessivament individualista i, en conseqüència, cada cop més disgregada i excloent.
... però una visita inesperada, ahir al vespre, m'ha fet replantejar aquesta intenció inicial. No pateixis, però, estimat diari, que no penso abandonar aquests aspectes que en certa forma són al moll de l'os de tota la qüestió!
... potser demà mateix.
Com deia, vam tenir la visita, curiosa, d'un treballador del BBVA, sembla ser que d'una oficina de Vic (no es va identificar clarament), indignat per un article que s'havia publicat fa tres o quatre dies a El 9 Nou, la publicació periòdica de més tirada a nivell comarcal. Segons ell, aquest article insultava als treballadors del banc que, deia, són molt sovint persones honrades, treballadores i en cap cas mancades de consciència social.
Miro i remiro l'article i em costa veure-hi un atac a les treballadores i treballadors del banc. El torno a rellegir per si de cas contingués alguna generalització que pugui haver ofès aquest senyor. Veig que es parlava tant del personal del banc, com dels membres del cos de mossos d'esquadra. En tot cas, hi trobo un parell de reflexions difícils d'obviar:
  • Que no han set gens excepcionals les situacions en les quals alguns treballadors i treballadores del banc (i els mossos) han maltractat algunes persones afectades per la hipoteca.
  • Que aquestes i aquests empleats (i els mossos) serveixen molt sovint a interessos perversos que els són aliens.
Potser toca matisar una mica:
  • És cert, no totes les persones del banc maltracten a totes les persones afectades. N'hi ha de molt educades. N'hi ha de molt respectuoses. Aquestes, però, haurien d'aturar-se cinc minuts a pensar en totes les formes possibles de violència que es poden exercir educadament, sense alçar la veu, quan es fan des d'una posició de poder: la del policia davant el manifestant; la del banquer davant la persona que ha perdut la feina i no pot pagar la hipoteca...
  • I tot i així, no em costa reconèixer que, de ben segur, hi deu haver personal de les oficines que es preocupa realment pels seus clients; que intenta trobar solucions viables; que sent una profunda frustració davant l'evidència que el banc constreny el seu marge de maniobra; que ha de dir, amb el cap cot, és que això el banc no m'ho deixarà fer; que deixaria la feina demà mateix si no fos, quina paradoxa!, per la seva pròpia hipoteca, per la por que fa trobar-se a l'altra banda. Qui sap si a aquesta por no s'hi ajunta, també, un cert desig de parar la tenda. No sé amb quina intenció exacta es va escriure l'article, però potser és a aquestes persones, precisament, a quin anava dirigit... A la Plataforma hi falten mans, persones que puguin aportar coneixement i experiència... A cadascuna de nosaltres ens toca, però, anar portant com bonament podem els nostres propis conflictes interns!
  • ... perquè la segona reflexió sembla més clara. La defensa dels interessos del banc a costa del sofriment de les persones afectades, no és, al cap i a la fi, una forma terrible d'alienació? (ai, estimat diari, espero que aquesta afirmació no aixequi gaire més poseguera... Bé, que aixequi la que hagi d'aixecar, que algunes veus amigues ja m'han dit que sóc una mica massa de bona fe :-)
Si malgrat tot aquest senyor (o qualsevol altre treballadora o treballador de la banca) considera que aquestes afirmacions són injustes, a l'acampada hi solem tenir cafè, algunes galetes que ens baixen les veïnes i veïns, unes quantes cadires i una mica de temps per parlar-ne amb calma.
Dit això, estimat diari, penso de veritat que aquest senyor va ser molt valent quan va venir a revelar-se contra allò que considerava injust! Si coincidíssim, ni que fos mínimament, en el concepte de justícia (i per tant, en el d'injustícia), quin gran membre de la PAH que seria!!! Quin bon company de viatge, no creus, estimat diari?
... potser l'haurem d'anar a buscar a l'oficina i, mig d'amagatotis, mirar tot allò que tenim en comú.
... O simplement, deixar-li les portes obertes quan el banc decideixi acomiadar mitja plantilla.
Pau Zona

Diari d'acampada - BBVA Manlleu, 28 de juny de 2014

9:44 | 0 Comments

Estimat diari, 

No sé si podré escriure cada dia, però avui tinc una mica de temps i ganes d'escriure. Ja fa tretze dies que estem acampats davant del BBVA. Tretze dies!!! Han passat volant!!! Sabíem que la cosa aniria per llarg. El que no esperàvem és que després de gairbé dues setmanes d'acampada l'actitud del banc seria tan i tan tancada.

Ens tracten cordialment. És aquella cordialitat tan violenta de qui sap que té la paella pel màneg i intenta portar a l'absurd demandes que no deixen de ser una qüestió de justícia elemental. Avui, un senyor del banc, un peix gros pel que sembla, ens ha dit, tot elegant, que el que fem nosaltres no és negociar, sinó imposar. Ells que tenen la llei a favor, que tenen la policia al seu servei, que exerceixen un control aclaparador sobre els mitjans d'àmbit nacional, que tenen fil directe amb el jutjat, que van de bracet amb una part importantíssima de la classe política, com a mínim aquella que ostenta el poder... ells s'atreveixen a dir que nosaltres imposem!!!

És que les vostres demandes són de màxims, ens ha dit el senyor elegant! Semblava no adonar-se que aquests màxims que diu que demanem són els mínims que té, per llei, qualsevol ciutada o ciutadana de qualsevol dels països del nostre entorn, amb sistemes de democràcia parlamentària:

1. La possibilitat d'entregar l'habitatge quan les condicions econòmiques d'una família fan impossible fer front a la hipoteca i que això l'alliberi del deute que té contret amb el banc.

2. La possibilitat d'accedir a un lloguer social amb un preu que no superi el 30% dels ingressos familiars.

Davant d'això, l'home elegant ens ha dit que el banc ja estava fent un gran esforç, que deixant deutes de 7.000, 8.000, 37.000€, el banc ja tenia unes pèrdues... terribles!!! Però mirem a internet i no ho acabem d'entendre. Veiem que per l'adquisició d'Unnim, el BBVA va rebre 953 milions d'euros del FROB, diners que han sortit de les nostres butxaques i que no han revertit en la garantia del dret a l'habitatge de les famílies. Veiem que l'any 2013 el BBVA va tenir uns beneficis de 2.228 milions d'euros!!! Veiem també que durant tot el període de crisi, entre el 2007 i el 2013 aquests beneficis pugen a 26.870 milions d'euros!!! Quants habitatges socials! Quantes escoles!! Quants hospitals... i en canvi, quantes retallades!!!

És que l'objectiu de qualsevol empresa és fer beneficis ens ha dit l'home elegant. Quan li hem plantejat el dilema que ens provoquen aquestes dades ens ha dit, textualment, que som uns populistes. Potser sí. Nosaltres som uns populistes, ell és un home elegant. Que moltes famílies visquin amb 426€, que aquestes mateixes persones hagin de continuar pagant crèdits durant 30 o 40 anys per uns habitatges que el banc s'ha quedat després d'anys i anys dient que no baixarien mai de preu deu ser, ben mirat, un discurs populista... I que n'era d'elegant!!!

Deu ser, però, molt bona persona, perquè en un moment donat, després d'insistir molt i molt en el fet que el banc ja hi està perdent molt, ha insinuat (textualment) que el BBVA fa acció social!!! Bé, després ho ha matisat.

Estimat diari, potser sóc agosarat en la conclusió, però només se m'acudeixen dues possibilitats...
La primera, que estan tan acostumats a tenir el control de les vides dels altres, tan avesats al fet que les lleis els afavoreixen, que s'acaben convencent que quan algú qüestiona el seu suposat dret a fer els diners a cabassos, cada cop més, cada cop amb un augment superior a l'augment de l'exercici anterior, senten que el món és tan injust!!!

La segona, més primària, més populista, diran ells, és que són dolents, molt dolents.

Estimat diari, tinc un problema personal que no aconsegueixo superar: em costa molt pensar que les persones puguin ser estrictament dolentes. I per tant, em decanto per la primera opció: són pobres de tan rics com són; de tant i tant com els agraden els diners; de tant i tant com els agrada sentir que exerceixen un poder sobre els altres; són pobres quan no entenen que els seus consells d'experts financers puguin ser qüestionats per les persones que els pateixen; no volen saber com va el món perquè saber-ho els deixaria en una posició poc agraïda...

Però ben mirat, estimat diari, potser això és, en el fons, ser una mica dolent.


Pau Zona

L’acampada del BBVA de Manlleu i el dret a l’habitatge

9:42 | 0 Comments

(Publicat a El9Nou 27 juny 2014)
En el moment d’escriure aquesta carta es compleixen 11 dies de l’acampada de la PAH d’Osona davant del BBVA de la Plaça Fra Bernardí de Manlleu després que els mossos, per ordre judicial, desallotgessin l’ocupació d’aquesta oficina. Onze dies intensos, carregats d’activitats, amb l’objectiu d’aconseguir forçar unes negociacions amb el banc que es nega a solucionar cinc dels sis casos que formaven part de les reivindicacions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Les demandes, tot i que força diverses, s’emmarquen en les reivindicacions habituals de la PAH: dació en pagament o cancel·lació dels deutes un cop el banc s’ha quedat l’habitatge de la família afectada; lloguer social, preferiblement en el mateix habitatge; aplicació de la carència del codi de bones pràctiques quan s’acompleixen els criteris de vulnerabilitat que marca la llei al marge d’interpretacions restrictives d’algun criteri sense significació en la situació socioeconòmica de la família que permeti al banc d’esquivar-ne l’obligació.
La resposta del banc ha set, de moment, del tot decebedora: designar per a les negociacions persones de l’oficina que no tenen la més mínima capacitat de decisió i plantejar falses solucions que no varien gens ni mica de les que ja s’oferien abans de l’acampada. Juguen, és evident, a l’estratègia del desgast en un context jurídic i institucional que els és propici. Una llei del tot injusta; una escandalosa doble velocitat de la justícia; uns cossos policials que sovint es mostren cansats d’haver de reprimir als qui només volen poder accedir a una segona oportunitat, però que no vacil·len a fer una interpretació de la situació que acaba afavorint als qui desnonen; una classe política preocupada, però que corre el risc de buscar el problema en la presència de quatre tendes al carrer més que no pas en les causes de fons que provoquen l’acampada: que les persones, cal dir-ho clar, no tenim garantit el dret a un habitatge digne. Que aquesta vulneració té uns culpables clars i identificables. Que el posicionament davant d’aquest fet no hauria d’admetre massa ambigüitats. Com deia el pedagog brasiler Paulo Freire, qui davant d’un conflicte adopta una postura d’aparent neutralitat, no fa altra cosa que donar suport a preservar la dominació del fort sobre el dèbil, del poderós sobre el més vulnerable.
Si el posicionament és clar, i desitgem de tot cor que ho sigui, si som capaces i capaços de no errar en el diagnòstic del problema, d’alliberar-nos tant de prejudicis, com de sigles, serà del tot possible avançar cap a una societat més justa que garanteixi els drets més bàsics reconeguts per totes i tots. Aquest plantejament pot resultar més difícil d’assumir des d’estructures que pretenen perdurar que no pas des de la PAH que, al cap i a la fi, apunta cap a la seva necessària desaparició (i com més aviat millor!); que hi serà només mentre perduri el problema que en justifica l’existència. No per això, però, deixem de creure que la necessitat de plantar cara inclou tot el conjunt de la societat: les veïnes i veïns que ens baixen mantes i menjar, els artistes que s’han ofert a donar suport a l’acampada, les persones que, des de moviments socials, entitats, sindicats o partits, es mouen per temes col·lectius, però també els mossos d’esquadra que ens fan fora, o els empleats de les oficines del banc que massa sovint humilien les persones afectades en nom d’interessos econòmics perversos que els són més aliens que no pas es pensen. 

Acampada davant del BBVA de la Plaça Fra Bernardí de Manlleu

9:18 | 0 Comments



PAH d’Osona
La vulneració del dret a l’habitatge troba un dels seus pitjors exponents en l’actitud de la banca davant les famílies que van contraure una hipoteca durant els anys de bombolla immobiliària i que no han pogut fer front a les seves quotes com a conseqüència de l’esclat de la mateixa i de la crisi que se n’ha derivat.
Des de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca entenem que les entitats financeres tenen una responsabilitat de primer ordre en la creació i esclat d’aquesta bombolla immobiliària i que haurien d’assumir una part important de les conseqüències que aquesta responsabilitat comporta.
Entenem que el mínim que se’ls pot exigir és que els deutes que les famílies van contraure en signar la hipoteca quedin totalment cancel·lats amb l’entrega de l’habitatge. Alhora, exigim que suposa una greu irresponsabilitat deixar aquests habitatges buits amb la consegüent vulneració del dret a l’habitatge que se’n deriva.
Les negociacions que s’han anat portant a terme entre l’entitat BBVA i les persones afectades que participen a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca han quedat molt lluny, en molts casos, d’acords que suposin una solució real per a les persones.
És per això que iniciem aquesta acció amb una acampada indefinida davant de l’oficina de Manlleu de l’entitat BBVA i que no aixecarem fins que el banc no atengui totes i cadascuna de les demandes que s’adrecen a contilnuació:
·         Per una banda, observem un endarreriment sistemàtic, per part del banc, en l’aplicació del codi de bones pràctiques a aquelles famílies que acompleixen els criteris de vulnerabilitat. Tenint en compte que l’aplicació en aquests casos d’una carència a cinc anys amb un interès de l’euribor més un 0,25% és obligatòria per al banc amb un termini d’un mes, exigim la resolució immediata dels casos oberts, així com un compromís del banc de resoldre dins els terminis estipulats els casos que es vagin presentant.
·         Per altra banda, entreguem al banc la següent llista amb les demandes dels sis casos que tenen la negociació encallada ja que la proposta del banc no resulta acceptable per part de les persones afectades:
 1r cas:
Estat:          El banc estaria d’acord en concedir la dació però l’exparella, titular de la mateixa, amb una demanda de violència masclista i que se n’ha tornat a l’Equador, es nega a firmar.
Demanda:   Que el banc es comprometi a forçar l’execució i a cancel·lar totalment la part de deute que li correspon a ella.
2n cas:
Estat:          El banc va provocar el desnonament l’any 2012 generant un deute molt elevat que considerem injust en la seva totalitat. Durant els dos últims anys l’entitat ha anat rebaixant el deute, però es nega a cancel·lar-lo totalment malgrat la forta precarietat de la situació econòmica de la persona afectada. En el moment actual se li reclamen 8.000 €
Demanda:   Cancel·lació total del deute pendent.
3r cas:
Estat:          El banc es tanca en banda a l’hora d’acceptar la dació total i es basa en la solvència del pare, que és avalador, per reclamar un deute pendent de 40.000€ a part de l’entrega de l’habitatge. 
Demanda:   Dació en pagament total.
4t cas:
Estat:          El banc reclamava un deute pendent de 19.000€ que van sorgir d’una proposta de refinançament del propi banc que va acabar empitjorant la situació. En les negociacions s’ha arribat a una doble proposta del banc: dació total sense lloguer social, o lloguer social amb 7.000€ de deute pendent
Demanda:   Dació total i lloguer social sobre el mateix habitatge
5è cas:
Estat:          El desembre de 2013 es va entragar la carta demanant la dació en pagament i en cara no s'ha rebut resposta. Paral·lelament li va arribar el totxo d'execució hipotecària dels jutjats.
Demanda:   Dació en pagament en base al codi de bones pràctiques.
 6è cas:
Estat:          Compleix els criteris de vulnerabilitat del codi de bones pràctiques. L’habitatge es valora per una quantitat prou gran com per poder deixar el deute a 0. Com que el preu de l’habitatge era de 60.000€ i els crèdits hipotecaris posteriors van servir per la seva millora, des del banc se l’ha intentat desmotivar per acollir-se al RDL ja que se li diu que li serà denegat.
 
Demanda:        Atenent als criteris de vulnerabilitat i donat que les hipoteques van anar destinades íntegrament a l’habitatge, es demana que se li realitzi una carència amb les mateixes condicions del codi de bones pràctiques (5 anys a euribor+0,25%) amb independència de la interpretació d’un criteri molt més arbitrari que els relacionats amb la situació socioeconòmica.