Estimat diari d'acampada. 15 dies, dues setmanes senceres!!!
Avui volia parlar d'alguns aspectes de l'acampada que fa dies que em volten pel cap i que, penso, són molt presents en totes les persones que hi mantenim un cert compromís: els canvis que experimentem a nivell personal i col·lectiu; les relacions que es van teixint i que tenen tant i tant a veure amb la solidaritat que es genera dins del grup; l'augment del debat al voltant dels motius de fons que ens porten aquí i que, més enllà dels casos particulars, apunten a la vulneració de drets, a la necessitat de transformar una societat excessivament individualista i, en conseqüència, cada cop més disgregada i excloent.
... potser demà mateix.
Com deia, vam tenir la visita, curiosa, d'un treballador del
BBVA, sembla ser que d'una oficina de Vic (no es va identificar
clarament), indignat per un article que s'havia publicat fa tres o
quatre dies a El 9 Nou, la publicació periòdica de més tirada a nivell
comarcal. Segons ell, aquest article insultava als treballadors del banc
que, deia, són molt sovint persones honrades, treballadores i en cap
cas mancades de consciència social.- Que no han set gens excepcionals les situacions en les quals alguns treballadors i treballadores del banc (i els mossos) han maltractat algunes persones afectades per la hipoteca.
- Que aquestes i aquests empleats (i els mossos) serveixen molt sovint a interessos perversos que els són aliens.
- És cert, no totes les persones del banc maltracten a totes les persones afectades. N'hi ha de molt educades. N'hi ha de molt respectuoses. Aquestes, però, haurien d'aturar-se cinc minuts a pensar en totes les formes possibles de violència que es poden exercir educadament, sense alçar la veu, quan es fan des d'una posició de poder: la del policia davant el manifestant; la del banquer davant la persona que ha perdut la feina i no pot pagar la hipoteca...
- I tot i així, no em costa reconèixer que, de ben segur, hi deu haver personal de les oficines que es preocupa realment pels seus clients; que intenta trobar solucions viables; que sent una profunda frustració davant l'evidència que el banc constreny el seu marge de maniobra; que ha de dir, amb el cap cot, és que això el banc no m'ho deixarà fer; que deixaria la feina demà mateix si no fos, quina paradoxa!, per la seva pròpia hipoteca, per la por que fa trobar-se a l'altra banda. Qui sap si a aquesta por no s'hi ajunta, també, un cert desig de parar la tenda. No sé amb quina intenció exacta es va escriure l'article, però potser és a aquestes persones, precisament, a quin anava dirigit... A la Plataforma hi falten mans, persones que puguin aportar coneixement i experiència... A cadascuna de nosaltres ens toca, però, anar portant com bonament podem els nostres propis conflictes interns!
- ... perquè la segona reflexió sembla més clara. La defensa dels interessos del banc a costa del sofriment de les persones afectades, no és, al cap i a la fi, una forma terrible d'alienació? (ai, estimat diari, espero que aquesta afirmació no aixequi gaire més poseguera... Bé, que aixequi la que hagi d'aixecar, que algunes veus amigues ja m'han dit que sóc una mica massa de bona fe :-)
Dit això, estimat diari, penso de veritat que aquest senyor va ser molt valent quan va venir a revelar-se contra allò que considerava injust! Si coincidíssim, ni que fos mínimament, en el concepte de justícia (i per tant, en el d'injustícia), quin gran membre de la PAH que seria!!! Quin bon company de viatge, no creus, estimat diari?
... potser l'haurem d'anar a buscar a l'oficina i, mig d'amagatotis, mirar tot allò que tenim en comú.
... O simplement, deixar-li les portes obertes quan el banc decideixi acomiadar mitja plantilla.
Pau Zona