Estimat diari d'acampada. 15 dies, dues setmanes senceres!!!

Avui volia parlar d'alguns aspectes de l'acampada que fa dies que em volten pel cap i que, penso, són molt presents en totes les persones que hi mantenim un cert compromís: els canvis que experimentem a nivell personal i col·lectiu; les relacions que es van teixint i que tenen tant i tant a veure amb la solidaritat que es genera dins del grup; l'augment del debat al voltant dels motius de fons que ens porten aquí i que, més enllà dels casos particulars, apunten a la vulneració de drets, a la necessitat de transformar una societat excessivament individualista i, en conseqüència, cada cop més disgregada i excloent.
... però una visita inesperada, ahir al vespre, m'ha fet replantejar aquesta intenció inicial. No pateixis, però, estimat diari, que no penso abandonar aquests aspectes que en certa forma són al moll de l'os de tota la qüestió!
... potser demà mateix.
Com deia, vam tenir la visita, curiosa, d'un treballador del BBVA, sembla ser que d'una oficina de Vic (no es va identificar clarament), indignat per un article que s'havia publicat fa tres o quatre dies a El 9 Nou, la publicació periòdica de més tirada a nivell comarcal. Segons ell, aquest article insultava als treballadors del banc que, deia, són molt sovint persones honrades, treballadores i en cap cas mancades de consciència social.
Miro i remiro l'article i em costa veure-hi un atac a les treballadores i treballadors del banc. El torno a rellegir per si de cas contingués alguna generalització que pugui haver ofès aquest senyor. Veig que es parlava tant del personal del banc, com dels membres del cos de mossos d'esquadra. En tot cas, hi trobo un parell de reflexions difícils d'obviar:
  • Que no han set gens excepcionals les situacions en les quals alguns treballadors i treballadores del banc (i els mossos) han maltractat algunes persones afectades per la hipoteca.
  • Que aquestes i aquests empleats (i els mossos) serveixen molt sovint a interessos perversos que els són aliens.
Potser toca matisar una mica:
  • És cert, no totes les persones del banc maltracten a totes les persones afectades. N'hi ha de molt educades. N'hi ha de molt respectuoses. Aquestes, però, haurien d'aturar-se cinc minuts a pensar en totes les formes possibles de violència que es poden exercir educadament, sense alçar la veu, quan es fan des d'una posició de poder: la del policia davant el manifestant; la del banquer davant la persona que ha perdut la feina i no pot pagar la hipoteca...
  • I tot i així, no em costa reconèixer que, de ben segur, hi deu haver personal de les oficines que es preocupa realment pels seus clients; que intenta trobar solucions viables; que sent una profunda frustració davant l'evidència que el banc constreny el seu marge de maniobra; que ha de dir, amb el cap cot, és que això el banc no m'ho deixarà fer; que deixaria la feina demà mateix si no fos, quina paradoxa!, per la seva pròpia hipoteca, per la por que fa trobar-se a l'altra banda. Qui sap si a aquesta por no s'hi ajunta, també, un cert desig de parar la tenda. No sé amb quina intenció exacta es va escriure l'article, però potser és a aquestes persones, precisament, a quin anava dirigit... A la Plataforma hi falten mans, persones que puguin aportar coneixement i experiència... A cadascuna de nosaltres ens toca, però, anar portant com bonament podem els nostres propis conflictes interns!
  • ... perquè la segona reflexió sembla més clara. La defensa dels interessos del banc a costa del sofriment de les persones afectades, no és, al cap i a la fi, una forma terrible d'alienació? (ai, estimat diari, espero que aquesta afirmació no aixequi gaire més poseguera... Bé, que aixequi la que hagi d'aixecar, que algunes veus amigues ja m'han dit que sóc una mica massa de bona fe :-)
Si malgrat tot aquest senyor (o qualsevol altre treballadora o treballador de la banca) considera que aquestes afirmacions són injustes, a l'acampada hi solem tenir cafè, algunes galetes que ens baixen les veïnes i veïns, unes quantes cadires i una mica de temps per parlar-ne amb calma.
Dit això, estimat diari, penso de veritat que aquest senyor va ser molt valent quan va venir a revelar-se contra allò que considerava injust! Si coincidíssim, ni que fos mínimament, en el concepte de justícia (i per tant, en el d'injustícia), quin gran membre de la PAH que seria!!! Quin bon company de viatge, no creus, estimat diari?
... potser l'haurem d'anar a buscar a l'oficina i, mig d'amagatotis, mirar tot allò que tenim en comú.
... O simplement, deixar-li les portes obertes quan el banc decideixi acomiadar mitja plantilla.
Pau Zona

Estimat diari, 

No sé si podré escriure cada dia, però avui tinc una mica de temps i ganes d'escriure. Ja fa tretze dies que estem acampats davant del BBVA. Tretze dies!!! Han passat volant!!! Sabíem que la cosa aniria per llarg. El que no esperàvem és que després de gairbé dues setmanes d'acampada l'actitud del banc seria tan i tan tancada.

Ens tracten cordialment. És aquella cordialitat tan violenta de qui sap que té la paella pel màneg i intenta portar a l'absurd demandes que no deixen de ser una qüestió de justícia elemental. Avui, un senyor del banc, un peix gros pel que sembla, ens ha dit, tot elegant, que el que fem nosaltres no és negociar, sinó imposar. Ells que tenen la llei a favor, que tenen la policia al seu servei, que exerceixen un control aclaparador sobre els mitjans d'àmbit nacional, que tenen fil directe amb el jutjat, que van de bracet amb una part importantíssima de la classe política, com a mínim aquella que ostenta el poder... ells s'atreveixen a dir que nosaltres imposem!!!

És que les vostres demandes són de màxims, ens ha dit el senyor elegant! Semblava no adonar-se que aquests màxims que diu que demanem són els mínims que té, per llei, qualsevol ciutada o ciutadana de qualsevol dels països del nostre entorn, amb sistemes de democràcia parlamentària:

1. La possibilitat d'entregar l'habitatge quan les condicions econòmiques d'una família fan impossible fer front a la hipoteca i que això l'alliberi del deute que té contret amb el banc.

2. La possibilitat d'accedir a un lloguer social amb un preu que no superi el 30% dels ingressos familiars.

Davant d'això, l'home elegant ens ha dit que el banc ja estava fent un gran esforç, que deixant deutes de 7.000, 8.000, 37.000€, el banc ja tenia unes pèrdues... terribles!!! Però mirem a internet i no ho acabem d'entendre. Veiem que per l'adquisició d'Unnim, el BBVA va rebre 953 milions d'euros del FROB, diners que han sortit de les nostres butxaques i que no han revertit en la garantia del dret a l'habitatge de les famílies. Veiem que l'any 2013 el BBVA va tenir uns beneficis de 2.228 milions d'euros!!! Veiem també que durant tot el període de crisi, entre el 2007 i el 2013 aquests beneficis pugen a 26.870 milions d'euros!!! Quants habitatges socials! Quantes escoles!! Quants hospitals... i en canvi, quantes retallades!!!

És que l'objectiu de qualsevol empresa és fer beneficis ens ha dit l'home elegant. Quan li hem plantejat el dilema que ens provoquen aquestes dades ens ha dit, textualment, que som uns populistes. Potser sí. Nosaltres som uns populistes, ell és un home elegant. Que moltes famílies visquin amb 426€, que aquestes mateixes persones hagin de continuar pagant crèdits durant 30 o 40 anys per uns habitatges que el banc s'ha quedat després d'anys i anys dient que no baixarien mai de preu deu ser, ben mirat, un discurs populista... I que n'era d'elegant!!!

Deu ser, però, molt bona persona, perquè en un moment donat, després d'insistir molt i molt en el fet que el banc ja hi està perdent molt, ha insinuat (textualment) que el BBVA fa acció social!!! Bé, després ho ha matisat.

Estimat diari, potser sóc agosarat en la conclusió, però només se m'acudeixen dues possibilitats...
La primera, que estan tan acostumats a tenir el control de les vides dels altres, tan avesats al fet que les lleis els afavoreixen, que s'acaben convencent que quan algú qüestiona el seu suposat dret a fer els diners a cabassos, cada cop més, cada cop amb un augment superior a l'augment de l'exercici anterior, senten que el món és tan injust!!!

La segona, més primària, més populista, diran ells, és que són dolents, molt dolents.

Estimat diari, tinc un problema personal que no aconsegueixo superar: em costa molt pensar que les persones puguin ser estrictament dolentes. I per tant, em decanto per la primera opció: són pobres de tan rics com són; de tant i tant com els agraden els diners; de tant i tant com els agrada sentir que exerceixen un poder sobre els altres; són pobres quan no entenen que els seus consells d'experts financers puguin ser qüestionats per les persones que els pateixen; no volen saber com va el món perquè saber-ho els deixaria en una posició poc agraïda...

Però ben mirat, estimat diari, potser això és, en el fons, ser una mica dolent.


Pau Zona
(Publicat a El9Nou 27 juny 2014)
En el moment d’escriure aquesta carta es compleixen 11 dies de l’acampada de la PAH d’Osona davant del BBVA de la Plaça Fra Bernardí de Manlleu després que els mossos, per ordre judicial, desallotgessin l’ocupació d’aquesta oficina. Onze dies intensos, carregats d’activitats, amb l’objectiu d’aconseguir forçar unes negociacions amb el banc que es nega a solucionar cinc dels sis casos que formaven part de les reivindicacions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Les demandes, tot i que força diverses, s’emmarquen en les reivindicacions habituals de la PAH: dació en pagament o cancel·lació dels deutes un cop el banc s’ha quedat l’habitatge de la família afectada; lloguer social, preferiblement en el mateix habitatge; aplicació de la carència del codi de bones pràctiques quan s’acompleixen els criteris de vulnerabilitat que marca la llei al marge d’interpretacions restrictives d’algun criteri sense significació en la situació socioeconòmica de la família que permeti al banc d’esquivar-ne l’obligació.
La resposta del banc ha set, de moment, del tot decebedora: designar per a les negociacions persones de l’oficina que no tenen la més mínima capacitat de decisió i plantejar falses solucions que no varien gens ni mica de les que ja s’oferien abans de l’acampada. Juguen, és evident, a l’estratègia del desgast en un context jurídic i institucional que els és propici. Una llei del tot injusta; una escandalosa doble velocitat de la justícia; uns cossos policials que sovint es mostren cansats d’haver de reprimir als qui només volen poder accedir a una segona oportunitat, però que no vacil·len a fer una interpretació de la situació que acaba afavorint als qui desnonen; una classe política preocupada, però que corre el risc de buscar el problema en la presència de quatre tendes al carrer més que no pas en les causes de fons que provoquen l’acampada: que les persones, cal dir-ho clar, no tenim garantit el dret a un habitatge digne. Que aquesta vulneració té uns culpables clars i identificables. Que el posicionament davant d’aquest fet no hauria d’admetre massa ambigüitats. Com deia el pedagog brasiler Paulo Freire, qui davant d’un conflicte adopta una postura d’aparent neutralitat, no fa altra cosa que donar suport a preservar la dominació del fort sobre el dèbil, del poderós sobre el més vulnerable.

Si el posicionament és clar, i desitgem de tot cor que ho sigui, si som capaces i capaços de no errar en el diagnòstic del problema, d’alliberar-nos tant de prejudicis, com de sigles, serà del tot possible avançar cap a una societat més justa que garanteixi els drets més bàsics reconeguts per totes i tots. Aquest plantejament pot resultar més difícil d’assumir des d’estructures que pretenen perdurar que no pas des de la PAH que, al cap i a la fi, apunta cap a la seva necessària desaparició (i com més aviat millor!); que hi serà només mentre perduri el problema que en justifica l’existència. No per això, però, deixem de creure que la necessitat de plantar cara inclou tot el conjunt de la societat: les veïnes i veïns que ens baixen mantes i menjar, els artistes que s’han ofert a donar suport a l’acampada, les persones que, des de moviments socials, entitats, sindicats o partits, es mouen per temes col·lectius, però també els mossos d’esquadra que ens fan fora, o els empleats de les oficines del banc que massa sovint humilien les persones afectades en nom d’interessos econòmics perversos que els són més aliens que no pas es pensen. 


PAH dOsona
La vulneració del dret a lhabitatge troba un dels seus pitjors exponents en lactitud de la banca davant les famílies que van contraure una hipoteca durant els anys de bombolla immobiliària i que no han pogut fer front a les seves quotes com a conseqüència de lesclat de la mateixa i de la crisi que se nha derivat.
Des de les Plataformes dAfectats per la Hipoteca entenem que les entitats financeres tenen una responsabilitat de primer ordre en la creació i esclat daquesta bombolla immobiliària i que haurien dassumir una part important de les conseqüències que aquesta responsabilitat comporta.
Entenem que el mínim que sels pot exigir és que els deutes que les famílies van contraure en signar la hipoteca quedin totalment cancel·lats amb lentrega de lhabitatge. Alhora, exigim que suposa una greu irresponsabilitat deixar aquests habitatges buits amb la consegüent vulneració del dret a lhabitatge que sen deriva.
Les negociacions que shan anat portant a terme entre lentitat BBVA i les persones afectades que participen a la Plataforma dAfectats per la Hipoteca han quedat molt lluny, en molts casos, dacords que suposin una solució real per a les persones.
És per això que iniciem aquesta acció amb una acampada indefinida davant de loficina de Manlleu de lentitat BBVA i que no aixecarem fins que el banc no atengui totes i cadascuna de les demandes que sadrecen a contilnuació:
·         Per una banda, observem un endarreriment sistemàtic, per part del banc, en laplicació del codi de bones pràctiques a aquelles famílies que acompleixen els criteris de vulnerabilitat. Tenint en compte que laplicació en aquests casos duna carència a cinc anys amb un interès de leuribor més un 0,25% és obligatòria per al banc amb un termini dun mes, exigim la resolució immediata dels casos oberts, així com un compromís del banc de resoldre dins els terminis estipulats els casos que es vagin presentant.
·         Per altra banda, entreguem al banc la següent llista amb les demandes dels sis casos que tenen la negociació encallada ja que la proposta del banc no resulta acceptable per part de les persones afectades:
 1r cas:
Estat:          El banc estaria dacord en concedir la dació però lexparella, titular de la mateixa, amb una demanda de violència masclista i que se nha tornat a lEquador, es nega a firmar.
Demanda:   Que el banc es comprometi a forçar lexecució i a cancel·lar totalment la part de deute que li correspon a ella.
2n cas:
Estat:          El banc va provocar el desnonament lany 2012 generant un deute molt elevat que considerem injust en la seva totalitat. Durant els dos últims anys lentitat ha anat rebaixant el deute, però es nega a cancel·lar-lo totalment malgrat la forta precarietat de la situació econòmica de la persona afectada. En el moment actual se li reclamen 8.000
Demanda:   Cancel·lació total del deute pendent.
3r cas:
Estat:          El banc es tanca en banda a lhora dacceptar la dació total i es basa en la solvència del pare, que és avalador, per reclamar un deute pendent de 40.000a part de lentrega de lhabitatge. 
Demanda:   Dació en pagament total.
4t cas:
Estat:          El banc reclamava un deute pendent de 19.000que van sorgir duna proposta de refinançament del propi banc que va acabar empitjorant la situació. En les negociacions sha arribat a una doble proposta del banc: dació total sense lloguer social, o lloguer social amb 7.000de deute pendent
Demanda:   Dació total i lloguer social sobre el mateix habitatge
5è cas:
Estat:          El desembre de 2013 es va entragar la carta demanant la dació en pagament i en cara no s'ha rebut resposta. Paral·lelament li va arribar el totxo d'execució hipotecària dels jutjats.
Demanda:   Dació en pagament en base al codi de bones pràctiques.
 6è cas:
Estat:          Compleix els criteris de vulnerabilitat del codi de bones pràctiques. Lhabitatge es valora per una quantitat prou gran com per poder deixar el deute a 0. Com que el preu de lhabitatge era de 60.000i els crèdits hipotecaris posteriors van servir per la seva millora, des del banc se lha intentat desmotivar per acollir-se al RDL ja que se li diu que li serà denegat.
 
Demanda:        Atenent als criteris de vulnerabilitat i donat que les hipoteques van anar destinades íntegrament a lhabitatge, es demana que se li realitzi una carència amb les mateixes condicions del codi de bones pràctiques (5 anys a euribor+0,25%) amb independència de la interpretació dun criteri molt més arbitrari que els relacionats amb la situació socioeconòmica.