Fa unes poques setmanes es va celebrar el cinquè aniversari de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Cinc anys que suposen una barreja imprecisa entre l’esperança i la vergonya; entre la sensació de fracàs d’una societat que vulnera sistemàticament un dret fonamental com és el dret a l’habitatge digne, i la constatació que la solidaritat davant la injustícia és, possiblement, l’únic camí per al manteniment i el guany de drets socials.
Els canvis que s’han produït en la llei hipotecària durant aquests cinc anys de mobilització conviden a l’esperança. Avui per avui es pot arribar a solucions del tot inimaginables quan va esclatar la bombolla immobiliària i va deixar al descobert una legislació absolutament injusta i abusiva; s’han aturat més de mil desnonaments; s’ha reallotjat més de mil persones en habitatges recuperats als bancs; s’han aconseguit dacions en pagament i lloguers socials quan les entitats només oferien, d’entrada, refinançaments totalment abusius que no feien altra cosa que augmentar la llossa que pesava sobre les famílies; s’han aconseguit espais de negociació col·lectiva amb la majoria d’entitats financeres; per sobre de tot, però, s’ha posat de manifest que plantar cara a la injustícia sempre dóna resultats, i que fer-ho de forma col·lectiva i organitzada es converteix en una eina inqüestionable de transformació social.
Malauradament, les lleis continuen sent del tot asimètriques i situen a la banca en una posició de privilegi molt clar davant les famílies. Les principals entitats financeres estan incomplint reiteradament els compromisos que van adquirir a través de les negociacions col·lectives. S’allarguen processos de forma totalment gratuïta; es continuen oferint falses solucions que agreugen el problema; es maltracta psicològicament les persones afectades; es deixen deutes pendents un cop s’ha arrabassat l’habitatge a les famílies...
En aquest sentit, Catalunya Caixa, Bankia i el BBVA s’emporten, possiblement, la pitjor part. La constatació que els bancs que perpetuen d’una forma més clara la injustícia són els que han rebut més diners públics posa de manifest fins a quin punt s’han fet malament les coses. S’han rescatat bancs; no s’han rescatat persones. S’ha apostat per mantenir els privilegis de les elits econòmiques per sobre de l’obligació política i moral de garantir els drets més bàsics per a totes les persones que formem part de la societat.
Ens trobem, doncs, en un moment cabdal si volem construir una societat més justa i cohesionada. De ben segur, les samarretes verdes de la PAH es convertiran, aquesta primavera, en un element molt més present als nostres carrers. Convidem a tothom a aportar el seu gra de sorra en unes mobilitzacions que considerem tan legítimes com necessàries. Qualsevol col·laboració serà benvinguda: sigui aportant esforços a la Plataforma, sent pressent a les accions que es facin, mantenint un discurs ferm de rebuig a les pràctiques abusives de la banca o, simplement, mostrant el suport i la solidaritat si un dia, davant d’una oficina d’alguna entitat financera, davant dels jutjats o a la plaça del vostre poble us trobeu un grup de persones amb la samarreta verda, cridant que una societat on tothom tingui un lloc digne per viure és i ha de ser del tot possible i necessària.