Només una actuació col·lectiva i solidària pot donar resposta a la injustícia flagrant d'una situació en la qual no es garanteix el dret a l'habitatge de totes les persones, alhora que hi ha, a cada poble i a cada ciutat, centenars, milers de pisos buits

 Avui dijous, 12 d'abril, hi havia previst, als Hostalets de Balenyà, el desnonament d'en Josep Lluís, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de 40 anys i amb un fill de 14.

Tenia una hipoteca sobre un pis als Hostalets quan per motius personals va decidir anar a viure a un altre pis del mateix municipi. Va posar el primer a la venda just abans de l'esclat de la crisi. Es refiava d'aquesta venda per comprar el pis nou, però com que no es venia va haver de demanar una carència d'un any al banc. Va perdre la feina i, en no trobar comprador tot i haver abaixat el preu, el banc, el BBVA, es va quedar el primer pis.

Finalment s'ha pogut aturar el desnonament i s'ha aconseguit un ajornament de poc més de dos mesos que han de servir per intentar negociar amb el banc, el BBVA, la possibilitat que en Josep Lluís es pugui quedar al mateix habitatge amb un lloguer social.



Aquesta és, en el fons, una de les reivindicacions de les plataformes que treballem per a un habitatge digne. La ruptura que suposa la pèrdua de l'habitatge queda molt minimitzada si s'obre la possibilitat de continuar vivint al mateix domicili. Evitar l'enrenou que suposa un canvi d'habitatge precipitat és important, com també ho és evitar el mal tràngol que, en molts sentits, suposa un desnonament causat, al cap i a la fi, per unes pràctiques abusives d'unes entitats financeres que esperen rebre tots els beneficis sense assumir cap mena de responsabilitat.


Avui s'ha aconseguit una victòria important, però que no deixa de ser un primer pas. El deute que li quedarà a en Josep Lluís com a conseqüència, per una banda, de la diferència del preu de taxació dels dos habitatges i el preu pel qual el BBVA se'ls ha adjudicat, i per altra banda dels interessos de demora i les costes judicials, pujarà, de ben segur, a diversos centenars de milers d'euros. Cal exigir canvis en la legislació que obliguin als bancs a acceptar la dació en pagament!