PAH dOsona
La vulneració del dret a lhabitatge troba un dels seus pitjors exponents en lactitud de la banca davant les famílies que van contraure una hipoteca durant els anys de bombolla immobiliària i que no han pogut fer front a les seves quotes com a conseqüència de lesclat de la mateixa i de la crisi que se nha derivat.
Des de les Plataformes dAfectats per la Hipoteca entenem que les entitats financeres tenen una responsabilitat de primer ordre en la creació i esclat daquesta bombolla immobiliària i que haurien dassumir una part important de les conseqüències que aquesta responsabilitat comporta.
Entenem que el mínim que sels pot exigir és que els deutes que les famílies van contraure en signar la hipoteca quedin totalment cancel·lats amb lentrega de lhabitatge. Alhora, exigim que suposa una greu irresponsabilitat deixar aquests habitatges buits amb la consegüent vulneració del dret a lhabitatge que sen deriva.
Les negociacions que shan anat portant a terme entre lentitat BBVA i les persones afectades que participen a la Plataforma dAfectats per la Hipoteca han quedat molt lluny, en molts casos, dacords que suposin una solució real per a les persones.
És per això que iniciem aquesta acció amb una acampada indefinida davant de loficina de Manlleu de lentitat BBVA i que no aixecarem fins que el banc no atengui totes i cadascuna de les demandes que sadrecen a contilnuació:
·         Per una banda, observem un endarreriment sistemàtic, per part del banc, en laplicació del codi de bones pràctiques a aquelles famílies que acompleixen els criteris de vulnerabilitat. Tenint en compte que laplicació en aquests casos duna carència a cinc anys amb un interès de leuribor més un 0,25% és obligatòria per al banc amb un termini dun mes, exigim la resolució immediata dels casos oberts, així com un compromís del banc de resoldre dins els terminis estipulats els casos que es vagin presentant.
·         Per altra banda, entreguem al banc la següent llista amb les demandes dels sis casos que tenen la negociació encallada ja que la proposta del banc no resulta acceptable per part de les persones afectades:
 1r cas:
Estat:          El banc estaria dacord en concedir la dació però lexparella, titular de la mateixa, amb una demanda de violència masclista i que se nha tornat a lEquador, es nega a firmar.
Demanda:   Que el banc es comprometi a forçar lexecució i a cancel·lar totalment la part de deute que li correspon a ella.
2n cas:
Estat:          El banc va provocar el desnonament lany 2012 generant un deute molt elevat que considerem injust en la seva totalitat. Durant els dos últims anys lentitat ha anat rebaixant el deute, però es nega a cancel·lar-lo totalment malgrat la forta precarietat de la situació econòmica de la persona afectada. En el moment actual se li reclamen 8.000
Demanda:   Cancel·lació total del deute pendent.
3r cas:
Estat:          El banc es tanca en banda a lhora dacceptar la dació total i es basa en la solvència del pare, que és avalador, per reclamar un deute pendent de 40.000a part de lentrega de lhabitatge. 
Demanda:   Dació en pagament total.
4t cas:
Estat:          El banc reclamava un deute pendent de 19.000que van sorgir duna proposta de refinançament del propi banc que va acabar empitjorant la situació. En les negociacions sha arribat a una doble proposta del banc: dació total sense lloguer social, o lloguer social amb 7.000de deute pendent
Demanda:   Dació total i lloguer social sobre el mateix habitatge
5è cas:
Estat:          El desembre de 2013 es va entragar la carta demanant la dació en pagament i en cara no s'ha rebut resposta. Paral·lelament li va arribar el totxo d'execució hipotecària dels jutjats.
Demanda:   Dació en pagament en base al codi de bones pràctiques.
 6è cas:
Estat:          Compleix els criteris de vulnerabilitat del codi de bones pràctiques. Lhabitatge es valora per una quantitat prou gran com per poder deixar el deute a 0. Com que el preu de lhabitatge era de 60.000i els crèdits hipotecaris posteriors van servir per la seva millora, des del banc se lha intentat desmotivar per acollir-se al RDL ja que se li diu que li serà denegat.
 
Demanda:        Atenent als criteris de vulnerabilitat i donat que les hipoteques van anar destinades íntegrament a lhabitatge, es demana que se li realitzi una carència amb les mateixes condicions del codi de bones pràctiques (5 anys a euribor+0,25%) amb independència de la interpretació dun criteri molt més arbitrari que els relacionats amb la situació socioeconòmica.


Fa unes poques setmanes es va celebrar el cinquè aniversari de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Cinc anys que suposen una barreja imprecisa entre l’esperança i la vergonya; entre la sensació de fracàs d’una societat que vulnera sistemàticament un dret fonamental com és el dret a l’habitatge digne, i la constatació que la solidaritat davant la injustícia és, possiblement, l’únic camí per al manteniment i el guany de drets socials.
Els canvis que s’han produït en la llei hipotecària durant aquests cinc anys de mobilització conviden a l’esperança. Avui per avui es pot arribar a solucions del tot inimaginables quan va esclatar la bombolla immobiliària i va deixar al descobert una legislació absolutament injusta i abusiva; s’han aturat més de mil desnonaments; s’ha reallotjat més de mil persones en habitatges recuperats als bancs; s’han aconseguit dacions en pagament i lloguers socials quan les entitats només oferien, d’entrada, refinançaments totalment abusius que no feien altra cosa que augmentar la llossa que pesava sobre les famílies; s’han aconseguit espais de negociació col·lectiva amb la majoria d’entitats financeres; per sobre de tot, però, s’ha posat de manifest que plantar cara a la injustícia sempre dóna resultats, i que fer-ho de forma col·lectiva i organitzada es converteix en una eina inqüestionable de transformació social.
Malauradament, les lleis continuen sent del tot asimètriques i situen a la banca en una posició de privilegi molt clar davant les famílies. Les principals entitats financeres estan incomplint reiteradament els compromisos que van adquirir a través de les negociacions col·lectives. S’allarguen processos de forma totalment gratuïta; es continuen oferint falses solucions que agreugen el problema; es maltracta psicològicament les persones afectades; es deixen deutes pendents un cop s’ha arrabassat l’habitatge a les famílies...
En aquest sentit, Catalunya Caixa, Bankia i el BBVA s’emporten, possiblement, la pitjor part. La constatació que els bancs que perpetuen d’una forma més clara la injustícia són els que han rebut més diners públics posa de manifest fins a quin punt s’han fet malament les coses. S’han rescatat bancs; no s’han rescatat persones. S’ha apostat per mantenir els privilegis de les elits econòmiques per sobre de l’obligació política i moral de garantir els drets més bàsics per a totes les persones que formem part de la societat.
Ens trobem, doncs, en un moment cabdal si volem construir una societat més justa i cohesionada. De ben segur, les samarretes verdes de la PAH es convertiran, aquesta primavera, en un element molt més present als nostres carrers. Convidem a tothom a aportar el seu gra de sorra en unes mobilitzacions que considerem tan legítimes com necessàries. Qualsevol col·laboració serà benvinguda: sigui aportant esforços a la Plataforma, sent pressent a les accions que es facin, mantenint un discurs ferm de rebuig a les pràctiques abusives de la banca o, simplement, mostrant el suport i la solidaritat si un dia, davant d’una oficina d’alguna entitat financera, davant dels jutjats o a la plaça del vostre poble us trobeu un grup de persones amb la samarreta verda, cridant que una societat on tothom tingui un lloc digne per viure és i ha de ser del tot possible i necessària.


Fa més dun any i quatre mesos que les PAHs de Catalunya vam iniciar una negociació col·lectiva amb CX. Sempre ens hem vist obligades a fer pressió social perquè ens volen deixar al carrer i amb un deute inassumible. Una vegada rere laltre hem aturat les accions per acords aconseguits, i una vegada rere laltre CX els ha incomplert i hem hagut de tornar a sortir al carrer a reclamar els nostres drets.

El passat 23 de gener vam fer una acci
ó col·lectiva que ens va portar a una taula de negociació amb la nova directiva de Riscos de Persones Físiques ( o be podem dir de "particulars". Vam arribar a uns acords que semblaven positius, però que   ja han incomplert el més senzill, donar per escrit el que vam acordar les dues parts. Tant CX com les PAHs". Vam tenir una segona reunió on havíem de tancar acords daltres punts que van quedar sense   resoldre, i les propostes que van portar per part de l'entitat, eren senzillament ridícules. El dimarts 18 de febrer teníem una altra reunió, però com ja vam comunicar el passat 6 de febrer, per a les PAHs les reunions no són un passatemps, sinó que han de servir per arribar a acords i sobretot que aquests es compleixin.

La prec
ària situació en que ens trobem moltes famílies que formem part de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ens obliga, per la pèrdua de la feina, a no poder fer front a les quotes hipotecaries, rebuts diversos i altres despeses de primeríssima necessitat. Aquesta precarietat es veu agreujada amb el patiment afegit per la amenaça continuada del desnonament. Veiem com CX des d'una posició de prevalença tot i haver estat rescatada amb diner public, mes enllà de valorar criteris solidaris amb els mes febles, intenta lucrar-se volen treure'n profit i deixant les famílies endeutades de per vida, mostrant-se inflexible davant casos de manifesta injustícia, com es el drama de deixar al carrer a gent gran i menors, tot i la quantitat d'habitatges buits que acumula aquesta entitat. El comportament injust e insolidari per part de les entitats financeres, avoca a la ciutadania a un futur molt incert.

Donada la situaci
ó de permanent incompliment dels acords per part de CX, les PAHs de Catalunya hem decidit no assistir a la reunió del 18 de febrer. Fem pública una nova campanya, la del Km 0, la de la proximitat, però no la de CX, sinó la de les PAHs. Tornarem al Km 0, es a dir, allà on es van signar les hipoteques, a les oficines.

Aquesta campanya consistir
à en accions de pressió indefinides a les oficines de CX fins:

1.      Que CX ens doni per escrit, firmat i segellat pel seu president, els acords als que vam arribar el dia 23 de gener.
2.      Que CX ens doni per escrit, firmada i segellada la proposta que tenen pels punts pendents dacord que ja vam discutir el 6 de febrer.
3.      Que aquests acords es materialitzin en forma de resultats, és a dir, que a les nostres assemblees detectem un canvi substancial en el nombre de dacions, condonacions, quitances i lloguers socials firmats.

CX ha dentendre que estem fartes de falses promeses, que ja no ens creiem la seva paraula, així doncs no només demanem aquests documents per poder tornar a seure a una taula, sinó que els resultats shauran de veure confirmats per que les nostres assemblees decideixin aturar les accions.

Les nostres demandes estan sobre la seva taula. Ara, cridem a tota la ciutadania a que ens doni suport a les convocat
òries que farem pròximament de la nova campanya Km 0, de proximitat de les PAHs de Catalunya a CX.

#Km0PAHvsCX