• Que s’ aturin els desnonaments previstos. Que cap persona es vegi obligada abandonar el seu habitatge per no poder fer front a la seva hipoteca degut a les dificultats econòmiques que pateix.

• Que  es garanteixi  des de l’ Admninistració el Dret de totes les persones  a un habitatge digne. Que es prenguin mesures per evitar  que les persones es quedin sense llar  i /o  tinguin dificultats per accedir a un habitatge. A Osona hi ha al voltant de 17.000 pisos buits. Emplacem els bancs i caixes d’estalvi perquè posin en circulació de manera urgent els habitatges que han quedat buits arran de l’impagament d’hipoteques i que en facilitin ràpidament l’ús a les famílies que els necessitin.

• Que es legisli de forma urgent la dació  en pagament.Que amb l’entrega de la propietat de l’habitatge  a l’ entitat bancària ,el  deute  quedi totalment liquidat ,com passa en altres països de la UE i dels EEUU

• Que es condoni totalment el deute que quedi si ja s’hagués subhastat l’habitatge.

• Que s’ investigui el paper de les entitats bancàries, de les immobiliàries i dels intermediaris si hi ha indicis d’ irregularitat s o frau en la concessió de les hipoteques i que es rescabalin els perjudicats.

• Que s’exigeixin responsabilitats als directius de les entitats financeres que, de manera temerària, han incentivat el sobreendeutament de les famílies.

• Que es facin públiques immediatament les xifres d’execucions hipotecàries iniciades i de desnonaments previstos a Osona.

• Atès que la situació exposada provoca l’augment de l’exclusió social, demanem la implicació col·lectiva en la resolució d’aquesta problemàtica, amb totes les eines que estiguin al nostre abast, per tal que no se’n ressenti la cohesió i la pau social dels nostres pobles, barris i ciutats.

Les entitats i persones sotasignades, davant la greu situació plantejada al voltant de l’accés a l’habitatge, MANIFESTEM:

L’accés a l’habitatge és, d’entre tots els drets de les persones, un dels que més amenaçat està per l’especulació. Després d’uns anys en què astorats hem vist com s’enfilaven els preus sense cap lògica, finalment s’ha vist que els preus de mercat no tan sols són inviables atesos els salaris de la major part de les famílies, sinó que a més, han portat a la ruïna a milers de famílies treballadores. Les hipoteques s’han convertit per a la majoria en una amenaça al benestar i a la possibilitat de fruir d’una vida digna. Constatem que a recer del negoci immobiliari s’han comès tota mena d’abusos, de trucs i d’operacions obscures on res no era el que semblava i on els més mancats d’escrúpols s’han aprofitat del desconeixement i de la bona fe d’algunes persones que necessitaven un espai per a viure-hi.

Ara moltes famílies es queden al carrer perquè no poden pagar, mentre que grans quantitats de pisos estan buits, inútilment, a l’espera que algú en pagui un preu, ara per ara, impossible. En el període de bonança econòmica i de creixement no es van portar a terme polítiques de construcció de pisos de protecció oficial. Ara potser ja no és el millor moment per endegar-les.

Cal fer sentir la nostra veu per dir ben clar i ben fort que això no pot continuar d’aquesta manera.

Per això, DEMANEM:

1.- Que els ajuntaments i les altres institucions s’impliquin de manera eficaç en la problemàtica de l’habitatge, amb polítiques que gravin l’especulació i que pressionin les promotores, les entitats d’estalvi i els propietaris d’habitatges buits a que els posin al mercat de lloguer, o que baixin els preus per tal que puguin ser ocupats dins el termini que preveu l’actual Llei de l’habitatge.

2.- Que s’investigui amb el màxim de rigor qui s’ha lucrat indegudament amb la concessió irregular d’hipoteques, que es reconegui els drets dels perjudicats i que es sancioni, adequadament a la gravetat dels fets, a qui hagi comès irregularitats.

3.- Emplacem els bancs i caixes d’estalvi perquè posin en circulació de manera urgent els habitatges que han quedat buits arran de l’impagament d’hipoteques, i dels que s’han hagut de quedar a causa de promocions fallides, i que en facilitin ràpidament l’ús a les famílies que els necessitin.

4.- Així mateix, reclamem que els bancs i caixes d’estalvi condonin totalment el deute residual de les persones que, a causa de l’augment de les quotes de préstec o per problemes d’atur no hagin pogut fer front al seu pagament i hagin perdut el seu habitatge.

5.- La situació exposada provoca l’augment de l’exclusió social. Per això, demanem la implicació col·lectiva en la resolució d’aquesta problemàtica, amb totes les eines que estiguin al nostre abast, per tal que no se’n ressenti la cohesió i la pau social dels nostres pobles, barris i ciutats.

Així ho fem constar, per al públic coneixement, i reclamem es doni una resposta adequada a les reivindicacions plantejades.

A Vic, el mes de juliol de 2009.