Mostrando entradas con la etiqueta Mobilitzacions. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Mobilitzacions. Mostrar todas las entradas
Davant la negativa del BBVA de donar una resposta als casos que han motivat l'acampada davant l'oficina de la Plaça Fra Bernadí de Manlleu, des de la PAH d'Osona s'inicia una campanya de boicot al BBVA.

Tenim clar que l'actitud del banc en relació a l'acampada és només el desencadenant d'aquesta campanya. Els motius per fer-la són moltíssims: responsabilitat en la bombolla immobiliària, tracte a les persones afectades, finançament d'empreses relacionades amb la indústria armamentística, participació en l'economia especulativa...

Tots els documents de la campanya els podeu trobar a la part superior de la barra lateral dreta d'aquest blog. Aquests documents són:
  • Cartell de campanya: Cartell en format pdf per fer difusió de la campanya de boicot al BBVA
  • Carta model per cancel·lació de comptes: Podeu utilitzar aquesta carta com a plantilla tot adaptant-la amb el vostre nom, DNI i la informació dels comptes que voleu donar de baixa. Per baixar-la, un cop clicat l'enllaç accedireu aun document compartit amb el text. Llavors heu d'anar a: fitxer/baixa com a/document de microsoft word (.docx) o format Opendocument (.odt) depenent del programa que utilitzeu per editar. A banda dels motius que surten a la plantilla per defecte, podeu afegir-n'hi de nous o modificar els existents. (Es prega que informeu de l'entrega a drethabitatge@gmail.com per poder fer seguiment de l'abast de la campanya).
  • Fulletó de suport a l'acampada: Si no voleu tancar els vostres comptes del BBVA o no en sou clients, però voleu donar suport a la campanya, podeu descarregar-vos aquesta carta i portar-la peresonalment a l'oficina del BBVA més propera. Podeu portar-ne tantes còpies com vulgueu, tants dies com us vagi bé, a totes les oficines que pugueu. Com major sigui la insistència en la demanda, més possibilitats tenim que el banc accedeixi a solucionar els casos de les persones afectades.
  • Fulletó informatiu: On s'expliquen els motius i les alternatives.
  • Fulletó per a fer còpies: El mateix document però amb 3 fulletons per pàgina. En podeu fer còpies a dues cares i distribuir-les.
  • Dossier formatiu: Aquest document es penjarà properament. S'hi desenvolupen les dades presents al fulletó informatiu però de forma molt més extensa i amb més referències a les fonts.

(Publicat a El9Nou 27 juny 2014)
En el moment d’escriure aquesta carta es compleixen 11 dies de l’acampada de la PAH d’Osona davant del BBVA de la Plaça Fra Bernardí de Manlleu després que els mossos, per ordre judicial, desallotgessin l’ocupació d’aquesta oficina. Onze dies intensos, carregats d’activitats, amb l’objectiu d’aconseguir forçar unes negociacions amb el banc que es nega a solucionar cinc dels sis casos que formaven part de les reivindicacions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Les demandes, tot i que força diverses, s’emmarquen en les reivindicacions habituals de la PAH: dació en pagament o cancel·lació dels deutes un cop el banc s’ha quedat l’habitatge de la família afectada; lloguer social, preferiblement en el mateix habitatge; aplicació de la carència del codi de bones pràctiques quan s’acompleixen els criteris de vulnerabilitat que marca la llei al marge d’interpretacions restrictives d’algun criteri sense significació en la situació socioeconòmica de la família que permeti al banc d’esquivar-ne l’obligació.
La resposta del banc ha set, de moment, del tot decebedora: designar per a les negociacions persones de l’oficina que no tenen la més mínima capacitat de decisió i plantejar falses solucions que no varien gens ni mica de les que ja s’oferien abans de l’acampada. Juguen, és evident, a l’estratègia del desgast en un context jurídic i institucional que els és propici. Una llei del tot injusta; una escandalosa doble velocitat de la justícia; uns cossos policials que sovint es mostren cansats d’haver de reprimir als qui només volen poder accedir a una segona oportunitat, però que no vacil·len a fer una interpretació de la situació que acaba afavorint als qui desnonen; una classe política preocupada, però que corre el risc de buscar el problema en la presència de quatre tendes al carrer més que no pas en les causes de fons que provoquen l’acampada: que les persones, cal dir-ho clar, no tenim garantit el dret a un habitatge digne. Que aquesta vulneració té uns culpables clars i identificables. Que el posicionament davant d’aquest fet no hauria d’admetre massa ambigüitats. Com deia el pedagog brasiler Paulo Freire, qui davant d’un conflicte adopta una postura d’aparent neutralitat, no fa altra cosa que donar suport a preservar la dominació del fort sobre el dèbil, del poderós sobre el més vulnerable.

Si el posicionament és clar, i desitgem de tot cor que ho sigui, si som capaces i capaços de no errar en el diagnòstic del problema, d’alliberar-nos tant de prejudicis, com de sigles, serà del tot possible avançar cap a una societat més justa que garanteixi els drets més bàsics reconeguts per totes i tots. Aquest plantejament pot resultar més difícil d’assumir des d’estructures que pretenen perdurar que no pas des de la PAH que, al cap i a la fi, apunta cap a la seva necessària desaparició (i com més aviat millor!); que hi serà només mentre perduri el problema que en justifica l’existència. No per això, però, deixem de creure que la necessitat de plantar cara inclou tot el conjunt de la societat: les veïnes i veïns que ens baixen mantes i menjar, els artistes que s’han ofert a donar suport a l’acampada, les persones que, des de moviments socials, entitats, sindicats o partits, es mouen per temes col·lectius, però també els mossos d’esquadra que ens fan fora, o els empleats de les oficines del banc que massa sovint humilien les persones afectades en nom d’interessos econòmics perversos que els són més aliens que no pas es pensen. 


PAH d’Osona
La vulneració del dret a l’habitatge troba un dels seus pitjors exponents en l’actitud de la banca davant les famílies que van contraure una hipoteca durant els anys de bombolla immobiliària i que no han pogut fer front a les seves quotes com a conseqüència de l’esclat de la mateixa i de la crisi que se n’ha derivat.
Des de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca entenem que les entitats financeres tenen una responsabilitat de primer ordre en la creació i esclat d’aquesta bombolla immobiliària i que haurien d’assumir una part important de les conseqüències que aquesta responsabilitat comporta.
Entenem que el mínim que se’ls pot exigir és que els deutes que les famílies van contraure en signar la hipoteca quedin totalment cancel·lats amb l’entrega de l’habitatge. Alhora, exigim que suposa una greu irresponsabilitat deixar aquests habitatges buits amb la consegüent vulneració del dret a l’habitatge que se’n deriva.
Les negociacions que s’han anat portant a terme entre l’entitat BBVA i les persones afectades que participen a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca han quedat molt lluny, en molts casos, d’acords que suposin una solució real per a les persones.
És per això que iniciem aquesta acció amb una acampada indefinida davant de l’oficina de Manlleu de l’entitat BBVA i que no aixecarem fins que el banc no atengui totes i cadascuna de les demandes que s’adrecen a contilnuació:
·         Per una banda, observem un endarreriment sistemàtic, per part del banc, en l’aplicació del codi de bones pràctiques a aquelles famílies que acompleixen els criteris de vulnerabilitat. Tenint en compte que l’aplicació en aquests casos d’una carència a cinc anys amb un interès de l’euribor més un 0,25% és obligatòria per al banc amb un termini d’un mes, exigim la resolució immediata dels casos oberts, així com un compromís del banc de resoldre dins els terminis estipulats els casos que es vagin presentant.
·         Per altra banda, entreguem al banc la següent llista amb les demandes dels sis casos que tenen la negociació encallada ja que la proposta del banc no resulta acceptable per part de les persones afectades:
 1r cas:
Estat:          El banc estaria d’acord en concedir la dació però l’exparella, titular de la mateixa, amb una demanda de violència masclista i que se n’ha tornat a l’Equador, es nega a firmar.
Demanda:   Que el banc es comprometi a forçar l’execució i a cancel·lar totalment la part de deute que li correspon a ella.
2n cas:
Estat:          El banc va provocar el desnonament l’any 2012 generant un deute molt elevat que considerem injust en la seva totalitat. Durant els dos últims anys l’entitat ha anat rebaixant el deute, però es nega a cancel·lar-lo totalment malgrat la forta precarietat de la situació econòmica de la persona afectada. En el moment actual se li reclamen 8.000 €
Demanda:   Cancel·lació total del deute pendent.
3r cas:
Estat:          El banc es tanca en banda a l’hora d’acceptar la dació total i es basa en la solvència del pare, que és avalador, per reclamar un deute pendent de 40.000€ a part de l’entrega de l’habitatge. 
Demanda:   Dació en pagament total.
4t cas:
Estat:          El banc reclamava un deute pendent de 19.000€ que van sorgir d’una proposta de refinançament del propi banc que va acabar empitjorant la situació. En les negociacions s’ha arribat a una doble proposta del banc: dació total sense lloguer social, o lloguer social amb 7.000€ de deute pendent
Demanda:   Dació total i lloguer social sobre el mateix habitatge
5è cas:
Estat:          El desembre de 2013 es va entragar la carta demanant la dació en pagament i en cara no s'ha rebut resposta. Paral·lelament li va arribar el totxo d'execució hipotecària dels jutjats.
Demanda:   Dació en pagament en base al codi de bones pràctiques.
 6è cas:
Estat:          Compleix els criteris de vulnerabilitat del codi de bones pràctiques. L’habitatge es valora per una quantitat prou gran com per poder deixar el deute a 0. Com que el preu de l’habitatge era de 60.000€ i els crèdits hipotecaris posteriors van servir per la seva millora, des del banc se l’ha intentat desmotivar per acollir-se al RDL ja que se li diu que li serà denegat.
 
Demanda:        Atenent als criteris de vulnerabilitat i donat que les hipoteques van anar destinades íntegrament a l’habitatge, es demana que se li realitzi una carència amb les mateixes condicions del codi de bones pràctiques (5 anys a euribor+0,25%) amb independència de la interpretació d’un criteri molt més arbitrari que els relacionats amb la situació socioeconòmica.