Fa prop de dos mesos que es va iniciar la campanya per la Iniciativa
Legislativa Popular (ILP) de la dació en pagament, contra els desnonaments i a
favor del lloguer social. Com és sabut, les lleis espanyoles
permeten, a diferència del que succeeix a la majoria de països, que quan una
família no pot pagar la hipoteca, el banc es quedi l’habitatge per un 60% del
seu valor de taxació. La resta, sumada als interessos de demora i a les costes
judicials, a més de deixar les famílies sense pis, genera un deute que
s’acosta, sovint, al preu inicial de compra, aboca les persones a les llistes
de morosos i impossibilita qüestions tan bàsiques com accedir a un lloguer o
donar-se d’alta del telèfon.
Entre 2007 i 2011 s’han embargat 65.000 famílies a Catalunya i 350.000 a
l’estat espanyol. Pel que fa als desnonaments, parlaríem de 23.000 i 167.000
famílies respectivament. Si comptem una mitjana de tres persones per família,
hi sumem amics i familiars que pateixen la situació indirectament, i finalment,
hi afegim les famílies que destinen al pagament de la hipoteca un percentatge
dels ingressos que impossibilita l’accés a altres necessitats bàsiques, les
xifres són realment esfereïdores: milions de vides partides pel mig,
precarietat, exclusió, angoixes i conflictes familiars per motius que res no
tenen a veure amb les necessitats de les persones, sinó, únicament, amb els
beneficis d’unes elits econòmiques i polítiques que no assumeixen cap
responsabilitat en el desgavell que han creat.
Una ILP, per altra banda, és un mecanisme democràtic que permet a la
societat civil de proposar la modificació d’una llei mitjançant una recollida
de signatures validada per la Junta Electoral Central en un període de 9 mesos.
Com que la llei que es vol canviar (la Llei d’Enjudiciament Civil) és d’àmbit
estatal, s’han de presentar 500.000 firmes al congres dels diputats per tal que
es debati i es voti la proposta. Mig milió de firmes que de ben segur són
insuficients davant la majoria absoluta del PP i amb un PSOE que, quan
governava, no mostrava pas menys connivència amb la banca. Els objectius,
doncs, han de ser, per una banda, obtenir-ne diversos milions; per l’altra,
enfortir la xarxa de persones crítiques davant d’aqueta situació injusta per
tal de revertir-la.
El que es demana és pot resumir en els tres punts clars i concisos: 1) La
dació en pagament retroactiva, és a dir, que amb l’entrega de l’habitatge
embargat es saldi el deute, i que es cancel·lin els deutes ja contrets; 2)
L’aturada immediata dels desnonaments; 3) Que les entitats financeres, en
comptes de deixar els pisos buits de forma egoista, estiguin obligades a
posar-los en règim de lloguer social, amb prioritat per les famílies que hi
vivien. Res, pensem, que no formi part del sentit de justícia més elemental i
del reconeixement de l’accés a l’habitatge com a dret bàsic i no com a
inversió.
A Osona, durant aquestes primeres setmanes, s’han format grups de persones
que tiren endavant la campanya de recollida de signatures a 17 municipis de la
comarca. De moment se n’han recollit prop de 3.600. Les assemblees de
coordinació comarcal es fan cada tercer dissabte de mes a les 6 de la tarda al
Casal Claret (C/ Ramada, 14 de Vic). Fins el 31 d’octubre, a les festes,
mercats i trobades dels pobles de la comarca, podreu trobar grups de persones
recollint firmes per aquesta ILP. Si totes i tots signem, si participem
d’alguna manera en la recollida al nostre poble o barri i, sobretot, si
mantenim una actitud crítica i activa davant d’una legislació injusta,
aconseguirem, de ben segur, transformar-la.
Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca d’Osona
drethabitatge.blogspot.com
– drethabitatge@gmail.com
